Ajuntament d'Almedijar

Geografia

Finalment, per a beure, podem provar l'aigua d'Almedíjar, de gran qualitat i puresa i sense oblidar-nos dels seus vins, d'elaboració tradicional.

El terme municipal d'Almedíjar està enclavat en la seua totalitat dins del parc natural de la Serra d'Espadà. El seu terme municipal posseïx una extensió de 20'97Km2 i compta amb una dels reserves de sureres mes importants d'Europa, així com amb gran abundància de pins i carrasques.

Està situat en el seu vessant meridional, en el sector és de la comarca de l'Alt Palancia. La seua orografia és accidentada, amb punts d'altures de 918 metres (Herrera) , 964 metres (Peña Blanca) i 979 metres (Cullera) .

Medi natural:

Un dels factors determinants en el paisatge d'Almedíjar és l'aflorament d'arenoses o com se'ls flama en la serra “roig”. La disposició dels estrats i la seua duresa conformen el seu relleu característic en esmolades crestes i penya-segats que s'intercalen amb formes més suaus ocasionats per materials més erosionables.

Este territori, lliure de calç, originat per les arenoses permeten, junt amb altres factors com la pluviometria i la temperatura suavitzada pel pròxim mar Mediterrani, que en les vessants d'Almedíjar es desenrotlle la sureda, bosc relicte a la Comunitat Valenciana i que ací perdura, sent aprofitada la seua corfa “el suro” de manera tradicional per als seus múltiples usos.

La “saca del suro” forma part del patrimoni etnogràfic d'Almedíjar i és font de recursos econòmics renovables i sostenibles. Es porta cap a l'estiu quan l'arbre està en la seua màxima activitat vegetativa ja que és llavors quan és menys probable causar-li ferides.

Un clar exemple d'este frondós bosc ho tenim en el barranc d'Almazor, tresor natural on la surera s'entremescla amb falagueres, llorers bords, carrasques, pins i alguns castanys. De singular bellesa és “La Castanyera” castany monumental de més de quatre-cents anys.

No lluny dels frondosos boscos de surera en àrees de matoll i penyals és on habiten endemismes d'alt valor biogeogràfic alguns exclusius del sud de Castelló o inclús de la Serra d'Espadà, com la Miuartia Valentina, el clavell de muntanya (Dianthus multiaffinis), la ulleres de llarga vista (Biscutella calduchii) o la centàurea (Centàurea paui), que amb les seues flors de vius colors alegren els passejos primaverals o estiuencs.

La fauna és abundant i diversa, destacant els rapaços, entre les que sobreïx l'amenaçada àguila perdicera que compartix territori de caça amb l'àguila àguila marcenca. Freqüent és veure en les vesprades d'estiu ensinistrant als seus cries en l'art de caçar colobres. A la nit és habitual escoltar al bagaleu i lluny de la població, en entorns més tranquils, s'identifiquen els característics udols del mussol real. Entre la resta d'avifauna cal destacar al sorollós arrendajo fonamental per a la dispersió de la sureda ja que soterra bellotes per al seu posterior consum i algunes d'elles són oblidades, germinant posteriorment.

El porc senglar, el rabosot, la geneta, la fagina o el teixó, són espècies fugisseres que ens podem trobar entre la posada i l'eixida del sol. No ens podem oblidar de les distintes espècies existents dels interessants i protegits rates penades, verdaders insecticides naturals que mantenen a ratlla a mosquits i altres espècies.

 

Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 

Formulari de cerca

 

Site developed with Drupal